Alcublas con el corazón por Alicia Garrigó: marzo 2011

Para Andrea.

Escribo desde la indignación, la solidaridad y el respeto hacia aquellos que sufriendo en el dolor incomprendido, tienen ansia, tienen valor para levantarse cada mañana para seguir adelante y convivir, entre cuentos de hadas y la realidad del “frec a frec amb el dolor”.

Grito de impotencia con ellos.

Y desde la rabia más consolidada de los que se aprovechan de situaciones de lo más complicadas para darse lustre en el metamundo de los superlativos y arrogantes,sacan la trapera para desandar lo andando y como el mejor verdugo utilizan su fuerza para destruirlo todo.

Me sangro, me duelo , me muerdo las palabras…

Y te acuso a ti de permitirlo, de no querer enterarte, de hacerte el sueco,de consentir la violencia y mirar hacia otro lado.

No hay que leer entre líneas, hay que tener narices.

Mundo de grandes títulos, de grandes declaraciones de derechos, mundo democrático donde los discursos más perversos prevalecen, no estamos preparados para localizar en el leguaje el timo, la mentira, el chantaje……CUIDADO CON los dialogantes a fuerza de martillo.

Hoy es viernes y me doy fiesta que ya me toca…

Y cuando tenga un rato….

Seguiré luchando.

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

NOSALTRES EXIGIM, UNIDES DECIDIM!

LES DONES CONTRA LES RETALLADES SOCIALS

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!

Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs actuals, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?

Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats... Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l'ajuda quan ja és massa tard, si és que l'arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.

A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral... Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics benapoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?

I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins... Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.

Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar... o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passaper la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!

Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre... i com recorden les nostres companyes italianes, si no és ara, quan?

És ara i sempre!

Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!

Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta greu xacra social.

Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de la riquesa!

Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!

Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!

Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!

Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit !

VISCA LES LLUITES FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU !

Comissió 8 de Març